ELS POETETS!

ELS POETETS!

Cada cop més sovint, una bona part de la població donem per perdut el món de la política per la falta de coherència dels seus actors (escullo expressament la paraula “actors” per tot allò que la política té de “representació” en el sentit teatral) entre el que diuen i el que fan, i ho atribuïm a un excés de pragmatisme, en el millor dels casos, però sobretot a l’oportunisme, a l’electoralisme o, dit sense eufemismes, a la falta d’honestedat.

¿Ho hem d’acceptar també en el món de la cultura? ¿Hem d’admetre que escriptors i artistes plantegin posicions de ruptura, de crítica sistèmica, de transgressió social, i que després, a l’hora de vendre o de parar la mà a la institució o al mecenes de torn (1), se’n desdiguin via fets? ¿Hem d’abandonar la literatura com a lloc de resistència?

¡Esclar! Molts s’exclamaran amb cara compungida: ¡Oh, és el Mercat! ¡Les vendes! ¡El reconeixement! Però si al llarg de la història de la Cultura, la majúscula, sobretot a partir de la Il·lustració i el romanticisme, tothom hagués actuat així, amb excuses de mal pagador -o en aquest cas de bon cobrador-, ¿què en quedaria? Només això: la submissió al poder, a les circumstàncies, al millor postor. Diguem-ho ben clar: la cultura hauria ben desaparegut per la seva inutilitat com a coneixement humà en llibertat. En això estem. Que no ens confongui l’augment exponencial de publicacions, exposicions, mostres cinematogràfiques…

Acabo amb uns versets de Johann Wolfgang Goethe, en traducció de Manuel Carbonell, del “Llibre dels proverbis” del Divan occidental-oriental:

¿Saps què és el que més m’escruixeix?
Que de cantaires i xerraires
pertot arreu te’n trobis ple.
¿Qui expulsa del món la poesia?
Els poetets!

1-III-2020

 

(1) Quan exigirem que, per exemple, la ILC o el Llull facin públiques les ajudes de to(r)ta mena -aprofito l’error, ben significatiu- que s’han donat des de la seva creació als pidolaires de la literatura. Estiguin ben segurs que tindríem una magnífica imatge grupal de tota la misèria moral dels nostres literats i, a fe de Déu, que uns quants, i dels més alternatius, hi quedarien ben retratats. 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles culturals. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s