FEM DECRÉIXER CATALUNYA

FEM DECRÉIXER CATALUNYA

A Catalunya, des de les files sobiranistes i independentistes, sovint sentim dir —¿o potser sentíem?— que és necessari construir estructures d’estat, si més no, per preparar-nos pel dia —això sí, ajornat sine die— que sigui possible accedir a la independència d’aquest conglomerat anomenat Espanya, mantingut junt només per la secular amenaça de la força, com els catalans hem pogut comprovar des del nostre referèndum d’autodeterminació, i també històricament. Però, com estem veient en el cas de la futura ampliació de l’aeroport, entre la majoria dels partits que s’autoanomenen —encara que sigui dubtosament— independentistes, la visió que es continua tenint d’estat és la del que accepta sense dir ni piu la dependència dels interessos del capital transnacional, que, segons els informes de les més altes institucions internacionals, està arrasant la vida del planeta, amb tot el seu reguitzell de víctimes visibles (catàstrofes) i invisibles (fam). Una acceptació, doncs, de “dependència” que els ve de resultes d’haver interioritzat que ningú en pot escapar, talment l’economia s’hagués escindit definitivament de la política i fos cosa a part sobre la qual no poden intervenir governs ni parlaments, que és el que, en definitiva, se’ns vol fer creure per la via d’uns mitjans de comunicació, on qui paga mana, i amb la col·laboració de tants polítics que cobren per creure-s’ho (portes giratòries, requalificacions urbanístiques molt ben untades, suborns per fer-se el cec davant dels delictes ambientals, i tot un llarg etcètera de corrupteles cada cop més sovintejades i imaginatives). En definitiva, és com si se’ns volgués convèncer que el capitalisme és una força tel·lúrica de la qual no podem escapar. I ja som, doncs, en el despietat darwinisme econòmic i, en conseqüència, social, i això a pesar que diuen i rediuen que l’economia no és política. Per sort i alhora per desgràcia, altres forces de debò tel·lúriques ho estan posant en qüestió a base de catàstrofes naturals (o no tan naturals, si en mirem els culpables: capitalisme extractiu i pol·lucionador, i propietat privada amb la qual el propietari pot fer el que li doni la gana).

Bé, doncs, a partir de la decisió que han d’adoptar sobre l’aeroport, els nostres polítics podrien començar —i seria una magnífica declaració d’intencions— per denunciar i renunciar a una estructura invasiva —disruptiva del medi natural, que en diuen ara— típica d’un estat depredador, com és això que en diuen un hub, i a partir d’aquí posar en marxa una política de decreixement contra la cada cop més evident insostenibilitat del creixement, guiat només per la fal·lera acumulativa infinita —en un món finit— del Capital. Una política de decreixement que, després de la renúncia a fer créixer l’aeroport —i jo proposaria fins i tot reduir-lo—, hauria de continuar amb la liquidació de totes les energies brutes en un termini breu; amb la renúncia a ser Barcelona i Catalunya un atractiu turístic internacional i de masses; amb l’empeny d’arribar a cobrir totes les necessitats bàsiques de la població (renda bàsica garantida i vivenda assequible amb totes les prestacions imprescindibles); amb la moratòria de tota construcció que no sigui reconstrucció i reparació dels edificis abandonats de pobles i ciutats; amb l’obligació dels propietaris de desconstruir els polígons i les fàbriques abandonades; amb la reutilització social de totes les finques dedicades al turisme o adquirides pels “fons voltors”; amb la paralització i retrocés de grans infraestructures prescindibles que han degradat el territori; amb la negativa a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 a la vista de la degradació del medi natural; amb la renúncia progressiva a la importació d’aliments fins a cenyir-se al famós km0 i a l’alimentació estacional, un km0 que no hauria de quedar reduït a l’alimentació. (El lector hi pot afegir tot allò que em deixo en aquesta imprescindible tendència de decreixement progressiu.) És a dir, anar cap a economies i societats sostenibles que s’allunyin de la depredació globalitzadora. Dit en llatí: s’han acabat els grans negocis globalitzadors en benefici del desenvolupament d’una economia de dimensions humanes. Sí, una societat que trenqui tant com es pugui amb la sanguinària orgia de l’explotació mundialitzada. Això sol crearia una diferenciació d’Espanya —sempre embrancada a ser reconeguda com a potència de primer ordre, però sense fer mai cap progrés de les mentalitats— que seria molt més definitiva que les anomenades estructures d’estat. Seria un estat de la nació enfront de l’estat-nació. De passada, la nova situació obligaria tots els unionistes —que els catalans suportem estoicament en el nostre dia a dia (“hábleme en cristiano”)— a haver-se de definir a favor o en contra d’una Catalunya decidida a adoptar mesures transicionals cap a una economia no destructiva i decreixent. Sospito que sentiríem els ais i uis fins i tot d’alguns que encara es diuen comunistes amb la boca petita i els veuríem posicionar-se a favor de l’Ibex-35 en nom de no sé quina Espanya republicana idealitzada, com la Colau, que diu que la nostra capital és Madrid. Encara que també em temo, i molt, que dintre de Junts i d’ERC més d’un tindria fluixedat de cames i de ventre.

Sigui com sigui, davant d’aquest panorama de voluntari decreixement, seria fantàstic veure com reaccionaria Espanya i si seria capaç d’intervenir contra les mesures de sostenibilitat catalanes recomanades per les instàncies internacionals. ¿Hi hauria carregues de la policia per obligar els empresaris a cops de porra a ser grans empresaris al servei de l’Espanya Una de l’Ibex-35? ¿S’aplicarien tortures a comissaria als pagesos per obligar-los a exportar la collita i acabar amb el km0 al crit d’El km0 d’España és la Puerta del —cara al— Sol? ¿Brigades de la Guàrdia Civil s’encarregarien de destruir les zones inundables de la Ricarda per enterrar-les amb ciment i es dedicarien a detenir els ecologistes per portar-los davant del sempre ben disposat jutge Marchena? ¿Batallons de l’exèrcit esànyol, després de carregar amb vehicles amfibis contra la fauna salvatge, dessecarien els Aiguamolls de l’Empordà per ampliar Empuriabrava i treure rendibilitat immobiliària de tota mena de màfies? ¿Es reduirien per decret llei els parcs naturals com a suspectes d’independència de facto dels interessos depredadors o es desviaria el cabal de l’Ebre per arrasar-ne el delta i perjudicar-ne l’economia tradicional? I podríem continuar. A més a més, el decreixement també faria que Catalunya, en comptes de ser una de les víctimes del forat sense fons de la solidaritat autonòmica, es convertís en receptora dels fons espanyols aportats per les comunitats més riques. Potser aleshores no els agradaria tant compartir estat amb nosaltres.

Dit finament, és allò que comentava Miquel de Palol fa uns dies a les pàgines de l’“Avui” sobre la tàctica de “terra cremada” de la retirada russa davant de la invasió napoleònica. Però, per fer-ho, ens sobren quintacolumnistes del Capital com l’Illa i la Granados, l’Albiach o el Canadell, per posar exemples de camps ideològics diferents.

Evidentment, en una societat com la que plantejo, el gran capital hi tindria molt a perdre i seria necessari per resistir-ne les pressions que les petites patronals i les cambres de comerç, ¡ai!, se sumessin al decreixement, un decreixement que retrataria totalment aquells que s’omplen la boca de país, però que, a l’hora de rebre els guanys, no els aixequen la cua per saber què són (és a dir, si s’han obtingut amb “suor de sang”). Com dic, l’aeroport està fent ensenyar la poteta a tothom. Tot plegat faria que les grans empreses fugissin de Catalunya com van fer entitats bancàries d’arrel catalana per anar-se a instal·lar, amb el 155, en “territorio nacional”. Amb el robatori a mà armada de CajaBankia i Banco Sabadel, ens van voler descapitalitzar. Ara ens volem des-capitalitzar nosaltres i desbaratar la unitat de l’Ibex-35, la veritable “unidad de España” que tant defensen, i a sobre sense saber-ho, els racistes espanyols de peu. ¿Racistes? ¿No s’adonen que totes les turbes que persegueixen els que no són o no volen ser com ells criden A por ellos? Allò que deia d’Espanya i les mentalitats.

15-VIII-2021

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles sociopolítics. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a FEM DECRÉIXER CATALUNYA

  1. Teresa Costa-Gramunt ha dit:

    Com diu un amic meu, i jo hi estic d’acord, amb les dues terminals que tenim n’hi ha prou i de sobres, i si cal algun canvi que sigui el de reciclar el que tenim, per a res necessitem, ni volem, un nou aeroport! I així amb tantes coses que no necessitem per a fer-nos la vida confortable.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s