CINC POEMES DE CARLES CAMPS MUNDÓ TRADUÏTS AL CASTELLÀ PER MARTA NOGUER FERRER I CARLOS GUZMÁN MONCADA

CINC POEMES DE CARLES CAMPS MUNDÓ TRADUÏTS AL CASTELLÀ PER MARTA NOGUER FERRER I CARLOS GUZMÁN MONCADA (INCLOSOS A L’ANTOLOGIA RESONANCIAS, MÈXIC, 2004, AMB MOTIU DE LA FIRA DE GUADALAJARA, SELECCIONADA PER BERNAT PUIGTOBELLA)

 

DOS POEMES DE LLIÇÓ DE TENEBRES (1996)

 …lo no venido / por pasado
Jorge Manrique

Vivim sobretot de no viure.
Si fracassa el desig, ¡que vívid
el record! ¿No sents molt més viva
—molt més descarnadament viva—
la memòria no viscuda
que la que guardes de la vida?

 

Vivimos sobre todo de no vivir.
Si fracasa el deseo, ¡qué vívido
el recuerdo! ¿No sientes mucho más viva
—mucho más descarnadamente viva—
la memoria no vivida
que la que conservas de la vida?

* * *

No miris d’oblidar
quan el desig no se’t compleix.
Allò que no tindràs,
conserva-ho ben viu dintre teu:
tingue’n almenys el sofriment.

 

No trates de olvidar
cuando tu deseo no se cumple.
Lo que no tendrás,
consérvalo muy vivo dentro de ti:
ten al menos su sufrimiento.

* * *

UN POEMA DE DIES DE NIT (1999)

Aleshores t’hi miraràs no pas com sempre,
no pas com la verificació inconscient —i sovint altiva— d’existir-te,
sinó desesperadament, com si el reflex t’ancorés a la vida.
Ja no podràs apartar de tu la idea —sentida com un símptoma terrible­—
que, a poc a poc, el mirall s’està tornant cec. La mort —la teva
mort concreta— t’haurà començat, doncs, a sobreviure.

 

Entonces te mirarás no como siempre,
no como la verificación inconciente —y a menudo altiva— de existirte,
sino desesperadamente, como si el reflejo te anclara en la vida.
Ya no podrás apartar de ti la idea —sentida como un síntoma terrible—­
de que, poco a poco, el espejo se está volviendo ciego. La muerte —tu
muerte concreta— habrá empezado, pues, a sobrevivirte.

* * *

DOS POEMES DE LLIBRE DE LES AL·LUSIONS  (2004)

Però les mans oloroses de molsa,
les benignes mans de la meva
mare, són quietes per sempre,
allí, sota la nit dels xiprers.
Salvador Espriu

Irremissiblement. Agonitzaves.
I et donàvem la mà
per ajudar-te a morir, perquè el tacte
―ja l’últim dels sentits―
et fes sentir una mica menys sola
en la soledat de la mort,
però a mi em semblava notar
―potser, desemparats, tots ho notàvem―
que eres tu la que ens agafaves
amb les teves benignes mans
―com de petits― per ajudar-nos
a viure.

 

Irremisiblemente. Agonizabas.
Y te dábamos la mano
para ayudarte a morir, para que el tacto
—ya el último de los sentidos­—
te hiciera sentir un poco menos sola
en la soledad de la muerte,
pero a mí me parecía notar
—tal vez, desamparados, todos lo notábamos­—
que eras tú la que nos tomabas
con tus benignas manos
—como cuando éramos niños— para ayudarnos
a vivir.

* * *

Hi vull creure perquè tu hi creies.
Vull creure, sí, que l’ànima,
despresa del cos per la mort,
es desfà dels límits del jo
per integrar-se en una sola identitat:
la integritat divina.

Per tu hi vull creure.
Vull creure com tu creies
que és veritat la Veritat que proclamaves.
Vull creure que en Déu estàs sent,
com desitjaves.

Però no hi trobo cap consol:
sé que no tornaràs a ser mai més la mare
―els teus records, els teus afectes―,
perquè, encara que sigui veritat
la Veritat en què tu creies
i en què per tu vull creure com a ofrena,
quan també seré mort,
idèntics a les altres infinites cèl·lules de Déu,
no ens podrem reconèixer.

 

Quiero creerlo porque tú lo creías.
Quiero creer, sí, que el alma,
desprendida del cuerpo por la muerte,
se deshace de los límites del yo
para integrarse en una sola identidad:
la integridad divina.

Por ti quiero creerlo.
Quiero creer como tú creías
que es verdad la Verdad que proclamabas.
Quiero creer que en Dios estas siendo,
como deseabas.

Pero no encuentro consuelo alguno en ello:
sé que jamás volverás a ser mi madre
—tus recuerdos, tus afectos—,
porque, aunque sea verdad
la Verdad en la que tú creías
y en la que por ti quiero creer como ofrenda,
cuando también haya muerto,
idénticos a las demás infinitas células de Dios,
no podremos reconocernos.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Textos actuals i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s