UNS APUNTS DEL NATURAL

(19-X-2019) Un Grande-Marlaska, cada cop més empetitit pel fet d’haver d’anar a remolc de la voluntat dels uniformats del seu ministeri, ens explica, després de recordar i visitar els “seus” ferits i no pas els ferits pels “seus”, que el monopoli de la violència el té l’estat. Però, em pregunto, ¿el té per fer-ne l’ús que li doni la re(i)al gana? Que quedi ben clar, tenir el patrimoni de la violència, si realment ets democràtic, t’obliga a evitar-la, primer de tot la teva. Una obligació legal i sobretot moral.

La tal Cayetana Álvarez de Toledo deu pensar que a Catalunya s’ha d’actuar com ho feia el seu parent Pimentel a Flandes, on va instituir el Tribunal de los Tumultos (els sona, ¿oi?). Però potser valdria la pena que algú li digui, a la Cayetana (la paia, de tan aristocràticament tibada com va, sembla ben bé que s’hagi empassat un pal d’escombra, fins al punt que posada de cap per avall semblaria un “mocho”)…, que li digui, deia, que tot i la barbàrie (o potser gràcies a) del tal Pimentel, allò de Flandes va acabar amb independència, i així mateix la reunificació d’Espanya i Portugal, en què també va intervenir el seu parent de tristíssima memòria. Un carnisser només exalçat pels que encara viuen en la insolació perpètua de “donde no se pone el sol”.

AVÍS ALS PARES QUE TENEN FILLS AMB ESTRENYIMENT. Quan el nen/a us digui que no li surt la deposició, no us precipiteu i no caigueu en la temptació de dir-li: “Apreta, nen/a, apreta”, per animar-lo a persistir en el seu intent de buidar els budells. Busqueu altres formes. Els “constitucionalistes” us poden acusar d’induir el vostre fill/a al terrorisme.

Sentint-ho molt pels sincerament demòcrates espanyols, a Catalunya, i a poc a poc a la mateixa Espanya, els fets ens estan obligant a considerar com a sinònims de feixisme els termes constitucionalisme i unionisme.

Dues pancartes llegides a la gran manifestació de divendres, 18 d’octubre, que fan ser optimistes pel que impliquen d’incorporació d’una joventut carregada d’humor i d’esperit crític al camp de l’independentisme. Són aquestes: MAMA, NO ESTIC A CLASSE, PERÒ ESTIC FENT HISTÒRIA (llàstima del primer “estic”), i A MI NOMÉS EM FA CALLAR LA MAMA.

Sánchez diu que, si vol parlar amb ell, el president Torra (a mi, en vista de les crítiques que rep i de qui les rep, cada cop m’agrada més) ha de condemnar la violència sense ambigüitats. No he sentit pas que ell condemnés la de l’1-O, per exemple. Abans d’exigir res, potser el senyor Sánchez hauria de començar per aquí. (Recordatori: per molt que remeni els ossos del dictador, les Corts espanyoles encara no han condemnat el franquisme, que allò sí que era violència i una mostra que certs monopolis de la ídem fan fàstic.) Sánchez també exigeix al president Torra que, perquè puguin parlar, primer ha de dialogar amb els partits a Catalunya que no són independentistes. Però, ¿per què es pensa que Torra el truca? Parlar amb la marioneta Iceta és una ficció de diàleg, perquè els fils del que ha de dir i de com ha de gesticular els mouen des de La Moncloa.

(20-X-2019) Grande-Marlaska, després de reunir-se amb el gabinet de crisi presidit per Pedro Sánchez, afirma en roda de premsa que, als detinguts pels aldarulls a Catalunya, els caurà la màxima pena de presó possible. ¿Com ho sap? ¿Que potser el govern espanyol ja s’ha posat d’acord amb els jutges abans de judicis i sentències? Em pregunto: ¿era el que feia ell, això de posar-se d’acord per anticipat amb el poder, com a jutge de l’Audiència Nacional? Però, ¿que no ens volien fer creure en la independència de Marchena i companyia en el judici dels nostres presos polítics? Ai, la remaleïda separació de poders de l’Estat de Dret que ho embolica tot… ¿Oi?

(20-X-2019) Riverdogan, acompanyat d’Inés i succedani, atia contra l’independentisme les minses masses aplegades a la plaça Sant Jaume i les alliçona, com el guru d’una secta d’al·lucinats, sobre el projecte il·lusionant que és Espanya (sic). El que no els diu és que discursos com el seu i el de Casadogan no fan res més que reduir la idea d’Espanya a l’odi a Catalunya. Aquest és tot el projecte il·lusionant que ofereixen als espanyols els seus líders polítics, i l’han aconseguit: Espanya ja no té cap altra identitat que aquest odi. Tots, i Sánchez el primer en aquests moments, han confós ser “home d’estat”, aquell que és capaç de resoldre els grans reptes a què s’enfronta, amb ser “home de l’estat”, és a dir, servidor incondicional dels poders no-electes de l’estat. Els que manen atonyinar la població abans de perdre els privilegis.

Es pot entendre, sobretot en moments de crisi i desocupació, que qui sigui miri de trobar feina de policia quan en surten places; fins i tot és comprensible que algú se’n vulgui fer engrescat per la idea, una mica pel·liculera, de resoldre crims i de lluitar contra  el delicte. Però, ¿com s’ha d’estar mentalment per voler formar part dels cossos que reprimeixen? ¿De quin racó del cervell els ve tanta ràbia? És una cosa que sempre em pregunto quan els veig en acció.

Parlem amb propietat i aclarim-ho: els catalans no “som” espanyols. N’“estem” i prou. I si n’“estem”, d’espanyols, és precisament pel “monopoli de la violència de l’estat” tan citat durant aquests dies de “soroll i fúria”, per dir-ho amb la manera elegant de Shakespeare. Per cert, un “monopoli” que, del 1714 ençà, no s’ha exercit mai en les més idònies condicions democràtiques.

(21-X-2019) Com el virrei del rei, Pedro Sánchez visita la colònia sense voler-se entrevistar amb les autoritats indígenes. L’únic interès que té és fer-se la foto saludant els “seus”, els “seus” policies, els “seus” ferits, els “seus” seguidors. ¿I és ell qui acusa Torra (repeteixo que cada cop m’agrada més) de governar la “colònia” pensant només en els idependentistes? Sí, s’ha ben merescut que el personal sanitari del centre mèdic que ha visitat l’escridassés dient-li “pocavergonya”, i encara diria més que deia aquell: un “sinverguença”. Per altra banda, el virrei permet que s’usi la Policia Nacional com a espot publicitari de cara a les eleccions espanyoles del 10-N. Cayetana, Inés i succedani, fatxes de tota mena, s’hi fan fotos a la Prefectura de Via Laietana. La JEC, ¿no hi té res a dir sobre el fet que s’utilitzi un cos armat, en teoria neutral, en benefici d’uns grups polítcs de cara a Espanya en període electoral? ¿També se’n faran amb Marchena? ¡Ai, Montesquieu!

Per cert, el virrei truca a l’alcaldessa i aquesta s’hi posa. ¿Com és que no li penja el telèfon, com fa el virrei amb el nostre president? (De Núria Marín, no cal ni parlar-ne.) El que ha de fer Ada Colau és trencar amb Collboni i deixar pas a Maragall com a alcalde. (Però, ¿què fa Maragall demanant-la com a interlocutora amb el govern espanyol?) La resta és mera gesticulació i buscar un protagonisme que no li correspon.

Prenc aquest apunt ben bé del natural. Com moltes estones de tots aquests altres dies, ara mateix sento el rum-rum, eixordador quan passa just per sobre d’on visc, de l’helicòpter policial que sobrevola la ciutat per controlar-nos quan ens manifestem. ¿Tan important és aquest control des del cel —a imatge i semblança de tot poder— que tant els fa posar en risc la vida dels ciutadans que s’estan a casa tranquil·lament i als quals pot caure a sobre l’aparell policial en cas d’avaria del motor? ¿Poden garantir que aquesta possibilitat és zero? Si l’helicòpter és tan fràgil que un coet pirotècnic el posa en perill, fins al punt d’anar a detenir qui l’ha llançat, com s’ha dit avui, ¿què s’esperen per fer-lo aterrar i no tornar-lo a enlairar? ¿O hem de pensar que als polítics i cossos de seguretat els interessa més la defensa de l’stato quo que la protecció de la vida dels ciutadans? Potser aquesta és la clau de la violència policial més enllà de tot protocol.

Hi ha ciutadans que viuen sempre de “cara al sol”. Suposo que per allò que no se’ls “pone” mai. S’ho facin mirar, les lesions poden ser irreversibles. Com faria qualsevol dermatòleg, jo els recomano una protecció solar del 50.

El govern del PSOE acusa Torra (tant de bo que no plegui) d’activisme, una acusació que delata clarament que els socialistes aposten per l’immobilisme. Aquest immobilisme general de la política espanyola que ha aconseguit el gran èxit de fer una Transició, que hauria d’implicar l’activisme del desplaçament, sense moure’s d’on era. És a dir, una Transició immòbil, i ja sabem d’on havíem de sortir. I aquesta no és l’única fita de la fisicopolítica espanyola. A més del “trànsit immòbil” (que és el de la mort, en aquest cas política), també ha aconseguit que, a Espanya, el “centre” se situï a l’extrema dreta.

De la manifestació profeixista de SCC d’aquest diumenge, 27 d’octubre, només hi ha una cosa que m’encurioseix: ¿es tornarà a fer una selfie l’Iceta amb els líders del facherío unionista d’Una, Grande y Libre de fer el que els sembli amb la gent? Una altra cosa: es veu que per omplir el Passeig de Gràcia, on convoquen, portaran cap a Barcelona amb autocar gent de diversos llocs d’Espanya (el mateix material humà dels temps de la Plaza d’Oriente, que el deuen tenir en conserva). Però que ningú s’alarmi: en el fons, és reconfortant que hagin d’“importar” ultramanifestants, perquè això vol dir que a Catalunya aquesta mena de material humà escasseja.

La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, la Sra. Carmen Calvo, en la seva lluita aferrissada amb els ministres Ábalos, Celaá, Borrell, o el mateix Sánchez, pel que fa a les llums, afirma en declaracions a la televisió que el dret a l’autodeterminació no és democràtic. ¡Brillant! Mirin que se’n poden dir de coses a favor i en contra de tal dret, però que no és democràtic frega la ruqueria. Potser no es diu prou, però aquest és un dels greus problemes de la “demodura” espanyola: està en mans de rucs, que de vegades fan més por que els feixistes, i a Espanya, a sobre, sovint es barregen. ¿Com que l’autodeterminació no és democràtica? Ja hi som amb els deliris de grandesa miops de la política espanyola. ¿De debò que la vicepresidenta Calvo pensa que el que no és a la constitució espanyola no és democràtic? Com els deia, una llumenera, això sí, mig apagada, en dura competència amb Sánchez i cia. Déu meu, ¡cuánta cerrazón! Sí, ¡quanta oclusió de la raó!

Un dels diaris més fatxes de Madrid —i mirin que hi rivalitzen, en això de veure quin n’és més, de feixista— qualificava la trobada de partits independentistes d’aquests dies de trobada de l’anti-Espanya. Per la mateixa regla de tres, doncs, podríem qualificar la manifestació d’avui, 27 d’octubre, de manifestació de l’anti-Catalunya. Per cert, al final de la manifestació anticatalana, el paio amb fatxa patibulària que ha parlat en nom de SCC ha demanat al president Torra (cada dia tinc més clar que és un gran president) que posi les urnes. M’ha semblat sentir per televisió que els seus mateixos “compinches” han esclafit a riure. ¿Que no veu que som on som justament per posar-les i que els de la seva corda anti-Catalunya van ser els primers a no voler-ne, d’urnes?

Fake news (i tot per no dir-ne “notícia falsa”): Cayetana Álvarez de Toledo es queixa a SCC per haver convocat la manifestació del Passeig de Gràcia en diumenge: “Si hubiera sido en sábado podría haber aprovechado la manifestación para comprarme algunos trapitos com mis amigas Inés y Lorena, aunque ellas, pobres, són más de Zara.”

Grande-Marlaska compara la situació de Catalunya amb la de fa uns anys al País Basc. En una molt petita part te raó, perquè hi ha una cosa en què sí que s’assemblen, com és l’ús que es fa del TOP-Audiència Nacional —ell prou que ho sap, que n’ha sigut jutge— com a arma de repressió de la dissidència, sigui virulenta o pacífica.

Sánchez, Marlaska i col·legues de govern exigeixen constantment que Torra (cada dia més bon president) condemni la violència, tot i que ho ha fet cada dos per tres amb amplitud de mires, com ho demostra que li preocupi la dels Mossos, com és la seva obligació presidencial. En canvi, ells, que, com a govern espanyol, tenen —segons ens alliçonen— el “monopoli de la violència”, cosa que els hauria d’obligar a exercir-la amb la màxima cura, no estan disposats no ja a condemnar la violència policial, sinó ni tan a investigar si s’han comès excessos a l’hora de la repressió, tant al carrer, ho (de)mostren les imatges, com a les comissaries. (Com deia, Torra sí que ho fa en allò que li pertoca.) Per cert, l’aparell de l’estat encara té pendent la depuració de la violència policial de l’1-O. La vicepresidenta Calvo, en les seves amenaces a la justícia i al govern belgues, parlava d’Espanya com d’una democràcia “pleníssima”. No dic de què.

Quan se’ns diu que l’estat té el monopoli de la violència, si ens ho mirem bé, se’ns està dient que l’únic que l’exerceix és ell, perquè, no ho oblidéssim mai, l’estat se sosté en la violència, en tota mena de violència, i no sempre en la més aparent. Marx i Engels reclamaven la revocabilitat permanent, immediata, de tota mena de poder.

El problema fonamental de les lleis que es reclamen democràtiques, a part del seu major o menor encert o del seu anquilosament, és que els poders no elegits de l’estat, que les haurien de defensar i aplicar, ens les aplica, però no se les aplica. Així, doncs, la legalitat, per molt que se n’omplin la boca, es converteix en il·legítima.

Aquests dies, la RENFE ha denunciat els sabotatges de què està sent objecte en aquestes setmanes d’octubre, sense fer cap referència al fet que ella mateixa és el més gran sabotatge fet mai a les comunicacions a Catalunya.

Com ja li va passar a Rosa Díez amb UPyD, ara Rivera es troba que el seu partit ja no serveix de res a ningú, a part dels Girautes que en viuen. Són dues mostres de dilapidació d’un capital polític. En el cas de C’s, la seva desmesurada ambició d’ocupar l’espai del PP i el seu mateix origen anticatalà, que els ha abocat a l’ultranacionalisme espanyolista, no els han permès situar-se allà on haurien pogut ser útils, com és un liberalisme frontissa, situat al centre, amb comprensió de tota la complexitat espanyola: allò que són incapaços de tenir en compte els dos grans blocs ideològics que busquen l’antiga comoditat del bipartidisme. Com UPyD, acabaran condemnats a la inoperància.

Aquesta entrada s'ha publicat en Articles sociopolítics i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s